dimarts, 17 de març del 2009

Corrandes d'Exili



Corrandes d'exili

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res."

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
PERE QUART
Saló de tardor

Pere Quart, anomenat realment Joan Oliver i Sallarès és considerat un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana. Va néixer l'any 1889 i és el quart d'onze germans, de on treu el pseudònim. Va estudiar dret. A la Guerra Civil Espanyola es va proclamar oficialment republicà, cosa que fa que, acabada la guerra i sent del bàndol perdedor es va haver d'exiliar, primer a França, desprès va embarcar cap a Buenos Aires i al final va viure vuit anys a Santiago de Xile. Allà Treballà en tres revistes sobre Catalunya, i al 1948 va tornar a Barcelona, marcada pel règim franquiste que governava Espanya. Va rebre uns premis literaris de França pels jocs florals i una traducció i va escriure una crítica sobre el capitalisme i el franquisme. Quan va morir Franco es va mostrar en clar desacord amb l'anomenada "Transició" i amb la classe política que governava en aquell moment, cosa que feia que no fós ben vist pels polítics però no per això va deixar de ser un dels més destacats de la literatura catalana.

P.D.: Poema musicat per Ovidi Montllor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada